dijous, 30 de juliol de 2009

Vides paral·leles: el jutge Pedreira i el jutge Flors

La vida és complicada malgrat tot. No se sembla a Face-book. Ara t'estime, ara no t'estime. Em faig amic o t'ignore. Ja m'agradaria dedicar-me a dubtar sobre els pètals de les margarides, però l'edat no m'hi permet enjogassar perquè puga destriar-ne un darrere l'altre. No obstant això, Face-book és una declaració de principis socials: em done d'alta a la xarxa perquè així hi compartiré allò que vull expressar amb gent que conec o que coneixeré. Face-book és un espai que no permet vides paral·leles perquè afavoreix els contactes, les intromissions, les bajanades, les frases ressonants, els sentiments esclaus, la inclusió, l'exclusió, qualsevol gest de qualsevol humà.

Quan pense en les vides paral·leles recorde les clàssiques en què Plutarc relatava les biografies dels protagonistes per tal de fer-ne comparacions que esdevingueren en lliçons històriques. A hores d'ara, no podem intentar d'establir paral·lelismes entre els dos jutges. Tots dos viuen. Tots dos treballen. A més estirar podem afirmar que comparteixen ofici: són magistrats instructors de les diferents trames del cas Gürtel. Sembla que el jutge Pedreira té més edat, que li costa caminar. Eixa fragilitat física li permet dictar unes interlocutòries clares i precises en què no té cap pietat dels pinxos. Va engarjolar-ne el cap --el tal Francisco Correa-- i no en permetrà l'escarceració.

A l'altra banda trobem al jutge Flors. Té un parar diferent. Arriba caminant al TSJCV i se'n va de la mateixa manera, amb les mans a la butxaca i amb una mirada silent. Si el jutge Pedreira enganya pel seu parar de bonhomia, el jutge Flors no. Aquest és subtil, fins i tot quan redacta.


Calcule que tots dos es coneixen. El col·lectiu dels magistrats no ha de ser inabastable. N'hauran coincidit en reunions, en congressos, en actes protocolaris. Calcule que en sabran dels xafardeigs que circulen pels seus tribunals, fins i tot n'hauran assaborit els més estrambòtics. El cas Gürtel els hi ha unit en una causa comuna i separada alhora. El jutge Flors no hi volia entrar en l'espai que li pertanyia a Pedreira, cosa que li permetia oblidar-se de la incomoditat d'aprofundir encara més en la trama tarongera. Heus ací que hui Pedreira, d'aquelles parts de la causa que incomoden al TSJCV perquè poden implicar-hi el desvetllament d'altres tipus de delictes, se n'ha desinhibit a favor del nostre jutge Flors. Ell va rebre uns papers que només li permetien aclarir certa tipologia de delictes. Ara caldrà establir-ne una de diferent. Els pinxos del Correa i el Bigotes no tenen l'honorabilitat de ses senyories. No poden aprofitar-ne ni les prebendes ni els títols. Ells no gaudeixen de la condició de diputats. Sembla que Correa s'ha desbaratat. És possible que siga ell qui cante primer.

El jutge Pedreira ha anunciat que vol treballar a l'agost. La Sala del TSJCV ha ajornat la decisió d'arxivar el cas fins dilluns 3 d'agost. El jutge Flors considera que ha de dur endavant altres diligències. La Fiscalia Anticorrupció ha guanyat una mà. Acabaran en juí oral? Calcule que al llarg del cap de setmana El país i Público filtraran altres dades per recordar als magistrats que hi podem saber moltes més coses. En realitat, els jutges Pedreira i Flors mai no conformaran unes vides paral·leles. Les decisions del primer condicionen les del segon, complicant-ne les dels magistrats de la Sala.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada