dissabte, 25 de juliol de 2009

Un estiu calent

Enguany ho tenim fotut. Qui no recorda els estius de tota la vida? En començar juliol, començàvem a canviar els temes de les converses, oblidàvem que existien els polítics, deixàvem de comprar diaris i convocàvem sopars en què ens intercanviàvem xafardeigs, consells per a viatjar o qualsevol frivolitat que alleugerava aquesta calor humida que patim tots els estius. Era el moment de visitar la platja, de retrobar l'amistat amb aquells que tenien una caseta a vora de la mar. Tothom n'era conscient. A més a més, en passar el quinze de juliol, les notícies només informaven sobre el Tour de França, els incendis i l'índex d'ocupació hostalera. Els qui treballàvem matinàvem per tal arribar al més aviat a casa perquè calia becar a la fresca com a mesura de sobrevivència. A l'agost la ciutat esdevenia en un cau on el més agosarats intentàvem decidir-hi les estratègies que ens feren suportar el patiment: anàvem al cinema amb roba d'hivern --l'aire condicionat conservava els cossos com a la morgue--, berenàvem al Corte Inglés com unes ties maries eixelebrades, eixíem per la nit amb la por de no trobar-ne de coneguts.

Enguany tot ha canviat. A hores d'ara, els tribunals continuen treballant sense treva. Dicten sentències i interlocutòries amb pes. Fins i tot, el jutge instructor del Tribunal Superior de Madrid ha demanat permís per ajornar les vacances. No vol gaudir-les a l'agost. Diu que hi vol avançar en la investigació judicial, que vol resoldre-ho tot, perquè s'imagina un mes de setembre fotut. La veritat és que no podrem desconnectar-nos d'internet. A la marxa que portem, quinze dies són una eternitat, i l'argument de la telenovel•la pot canviar massa.

És una putada perquè no gaudirem d'unes vacances com cal, perquè encara envejarem dies més tranquils, perquè voldrem demanar-ne més dies perquè no ens haurem oblidat de res. Tinc amics que han preguntat si l'hotel tenia connexió a internet, no fóra que no pogueren assaborir qualsevol esdeveniment que implique als peperos. Fins i tot, s'han barallat amb les parelles, perquè les vacances són les vacances i a més estirar vols llegir una novel•la negra. Enguany no tindré temps per avorrir-me davant del televisor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada