Tot és qüestió de temps. Els peperos s'han emprenyat amb les filtracions de la documentació que encara és secret de sumari, denunciant-ne la publicació a certs mitjans de comunicació. L'han mamprés amb la premsa, amb el personal dels jutjats, amb el Govern, amb la policia. El Partit Popular ara és objecte d'una campanya sistemàtica de desprestigi, perquè s'intenta acaçar qualsevol càrrec públic d'aquesta formació política. A hores d'ara, en són més d'un centenar. També és cert que, si en comparem el nombre d'imputats amb el cens de població d'Europa i en fem un càlcul percentual, ix una xifra ridícula. Calcule que Alejandro Font de Mora, amb la dèria que té amb el xinés, compararà el centenar amb la població asiàtica i en traurà un percentatge encara més ridícul. Un centenar de persones no ompli un airbus! Amb dos autobusos de lloguer en tenen prou i ells s'han acostumat a omplir-ne centenars per als mítings. Fins i tot, un jutge del TSCV ha emprat el terme munteria per descriure l'estratègia que pateix el PP.
No obstant ai
xò, la resposta més implacable l'han rebuda del Sindicat Unificat de Policia. Ells, que també s'han fartat de les acusacions que han vessat els peperos, han afirmat que no cal anar a buscar culpables a les institucions, que s'ho han de mirar amb deteniment, perquè sembla que les filtracions provenen del Partit Popular. No cal ser-ne adversari per entendre que tenen raó, que el cas Gürtel es va iniciar perquè un regidor popular va explicar el que ningú havia explicat. El jutge Garzón va endinsar-se en les clavegueres del finançament il•legal del PP amb un plànol que li n'oferí un militant.
xò, la resposta més implacable l'han rebuda del Sindicat Unificat de Policia. Ells, que també s'han fartat de les acusacions que han vessat els peperos, han afirmat que no cal anar a buscar culpables a les institucions, que s'ho han de mirar amb deteniment, perquè sembla que les filtracions provenen del Partit Popular. No cal ser-ne adversari per entendre que tenen raó, que el cas Gürtel es va iniciar perquè un regidor popular va explicar el que ningú havia explicat. El jutge Garzón va endinsar-se en les clavegueres del finançament il•legal del PP amb un plànol que li n'oferí un militant.És possible que, sense la publicitat de tota aquesta mena de documents que han eixit als mitjans d'abast estatal, el poder judicial haguera treballat d'una altra manera. En sóc conscient. La publicitat, però, ens ha obligat a conviure, ciutadans i magistrats alhora, amb una realitat que supera a la ficció. No ens faran combregar amb rodes de molí. La premsa i la ràdio s'han erigit en el quart poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada