Ahir vam tornar tots dos a casa. Hem gaudit d'una lluna de mel com cal, sense patir-ne cap tipus d'interferències. Els col·legues de Serafí ens van regalar una estada a una casa rural que ningú no coneix, i no m'estranya. Un col·lega ens hi dugué amb el seu cotxe. L'amo, en rebre'ns, ens comunicà que els mòbils no hi tenen cobertura, que s'havia negat a comprar televisors perquè els clients no volen saber-ne res del que succeeix arreu del món i que el poble més proper es troba a deu quilòmetres. Els col·legues havien triat la casa rural amb absoluta traïdoria. He d'afegir que les habitacions són magnífiques, que tenen jacuzzi, que en alçar-te del llit pots veure el bosc des de la finestra, que pots ensumar-ne les olors, la humitat de les plantes. L'amo deixa la premsa endarrerida al menjador, damunt d'una tauleta. Els clients hi agafen els exemplars i comenten les notícies que van ser novetat fa un mes. L'amo explica que ell llegeix tots els dies la premsa quan va al poble, però que es nega a provocar estats d'ansietat entre la clientela.
La primera nit va ser gloriosa. A l'endemà es trobàvem baldats. Vam menjar i poca cosa més. Calcule que va ser a la tercera nit quan Serafí va intentar de connectar el portàtil amb la wifi. Ni de conya. Ens trobàvem on Cristo va perdre les espardenyes. La veritat és que tampoc no frissàvem per assabentar-nos del que succeïa. Eixa nit vam xarrar amb l'amo davant de la llar. Ens va suggerir paciència. Els esdeveniments arriben, malgrat els entrebancs. Vam parlar del cas Gürtel. N'estava assabentat --el molt fill de puta ja sabia que havien arxivat la causa de Camps al TSJCV-- i ens va aconsellar paciència, que al remat tot se sap, que no calia forçar el ritme dels magistrats. Una altra cosa era comprovar el descrèdit de la nostra societat, que se'n fot de les institucions i vota a qui se'n burla. Falta de vara, afegia l'amo.
Ahir, en arribar, vam connectar-nos a internet. Déu n'hi do. Quin cacau que s'havia muntat en una setmana. Encara no ho hem paït tot. No obstant això, cal recordar una cosa: si el recurs de la Fiscalia s'accepta al Tribunal Suprem, tindrem més festa. Aquest ha estat un entrebanc, no ha estat el colofó. Em fa l'efecte que l'anunci de la presentació del recurs ha estat el detonant de la nova campanya pepera. Ara cal anar a la basílica de la Mare de Déu per encendre espelmes electròniques. Potser així ens empararà també.
