diumenge, 26 de juliol de 2009

Reivindicació de l'ostracisme


La Gran Enciclopèdia Catalana defineix l'ostracisme amb els següents termes: «A l'antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva, i, per tant, eren considerats perillosos per a la seguretat i la cohesió de l'estat».

És a dir, hi havia un procediment que permetia regular certes actituds dels polítics. És evident que no tots els habitants d'Atenes eren ciutadans i que la democràcia grega no s'acostava ni de lluny a la que a hores d'ara tenim. La figura de l'ostracisme, però, mereix més d'una reflexió, sobretot si coneixes les illes on enviaven els polítics, com ara Folegrandos --penseu que a aquesta illa no hi ha manera de fer créixer els arbres i que a l'hivern els habitants que poden se'n traslladen a Atenes perquè hi bufa un vent que fa embogir--. Als nostres polítics els vindria bé una temporadeta de passar-les magres, perquè així viurien la vida amb un altre tarannà. No sé si seria desitjable explicar els avantatges de l'ostracisme i proposar una iniciativa popular perquè se'n restablira el procediment. És un magnífic sistema autoregulatiu.

Diuen que els nord-americans, en acabar la Segona Guerra Mundial, van dedicar-se a excavar a Atenes. Volien retrobar-hi les essències de la democràcia. Sembla que hi van trobar una urna amb unes telles en què hi figuraven el nom d'una persona. Els arqueòlegs nord-americans van publicitar la importància de la descoberta: se'n van alegrar molt perquè podien identificar-ne el candidat. Els arqueòlegs grecs s'ho van prendre amb tranquil•litat. No van dir ni pruna. L'urna dels nord-americans conservava els vots dels ciutadans, exercint-ne el dret a enviar a eixe polític a l'ostracisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada