Alejandro Font de Mora: un artista

Ja sabem que el nostre conseller d'Educació no és allò que és diu l'alegria de l'horta. Calcule que haver exercit l'ofici de forense al llarg d'un munt d'anys n'ha estat la causa evident. Els madrilenys aquesta vegada tenen més sort:. L'Espe és un raig de sol, malgrat els processos judicials oberts, malgrat els comentaris que vessen sobre ella. L'Espe viu la vida amb una alegria que sorprén. Ella sempre està divina, tot i que, quan va a dir una maldat, se li aprima la cara amb un gest meravellós. L'Espe és més roina que una tenca amb suc, però sap escenificar com les grans actrius de teatre. El nostre Alejandro Font de Mora no té la gràcia de l'Espe. No li acompaya ni l'altura ni el físic. Ricardet Costa és prim i alt, és un pipioli que cerca el caliu de les càmeres sense seduir-ne els operadors, perquè té la veu al nas. Font de Mora no té eixe parar. Ell va exercir un ofici abans d'ingressar a la política activa. Ricardet i Francisco, no. Font de Mora és seriós, però no us enganyeu perquè també és un artista.

Vegeu, si més no, les declaracions al voltant de la sentència del TSJCV. En són sucoses perquè l'ha mamprés amb tot cristo sense demostrar cap preocupació. La primera que ha llançat m'ha arribat als morros. Ell no pensa dimitir. En tot cas, se'n va de vacances durant la primera quinzena d'agost. Ell ha dit que ha treballat, treballa i treballarà. Passat, present i futur. Els més agosarats li han recordat que el Tribunal ha dictat una sentència que anul·la l'Ordre d'Educació per a la ciutadania. La segona, m'ha segrestat la intel·ligència. Font de Mora és un eximi jurista que es permet comentar el contingut de les sentències com si se'n llegira tots els dies una pila i n'entenguera el contingut amb facilitat. Em fa l'efecte que els forenses fan informes que poden anar als jutjats, però els jutges no fan autòpsies. Potser ara les sentències s'escriuen amb bisturís. M'ha deixat bocabadat. Font de Mora ha declarat que la sentència és incongruent. En resum, els magistrats no saben fer la o amb un canut.

A Alejandro Font de Mora li proven les sentències denegatòries. Ricardito o Francisco veuen el Jutjat com un espai incòmode. Font de Mora gaudeix de publicar textos legislatius perquè els magistrats puguen anul·lar-ne el contingut. No sabem si pensa que són uns desfaenats que no poden viure sense ell. Font de Mora té la grandesa dels malalts mentals: la meua realitat no té els límits que els mortals han prescrit. La vida és massa complicada. Font de Mora viu amb la dèria d'oblidar-se d'allò que li emprenya. Els poders que regulen l'activitat dels ciutadans són uns entrebancs que cal solucionar-ne amb la gosadia de l'oblit. Per això, ell és el conseller i els altres són uns magistrats.