dilluns, 27 de juliol del 2009

Qui menga sardines caga espines

Vaig discutir amb un amic. Ell diu que la mentalitat dels habitants del País Valencià ha canviat, que no podem demanar-ne un canvi de manera de pensar perquè la realitat econòmica és diferent, etc., etc., etc. No hi estic d’acord amb això. La dèria dels governants pel turisme de masses comença pels anys 60, molt abans de la mort de Franco. I el turisme de masses implica una indústria de la construcció potent. No ens enganyem. Els PAIs en són conseqüència lògica d’una mentalitat que només considera els diners fàcils com a únic bé possible. Ha canviat la realitat o progressem adequadament?

Per acabar-ho d’adobar poca gent relaciona l’ensenyament amb el que tenim. La implantació dels concerts educatius amb col·legis privats --la majoria dels quals són religiosos-- ha provocat que molts alumnes no sàpien distingir conceptes com ara el de ciutadania. I aquesta ha estat l’errada més greu que s’ha comés, perquè sembla que no hem aprés res. M’heu de permetre que cite un esdeveniment històric per tal d’explicar el perquè d’aquesta afirmació. Poc després de proclamar-se la II República van crear-se les Missions Pedagògiques. La majoria de persones identifica aquesta institució amb la creació de biblioteques i d'escoles, amb exposicions de pintures, amb companyies de teatre, amb sessions cinematogràfiques. No obstant això, les Missions Pedagògiques tenien també un altre objectiu: explicar als ciutadans què era un Estat de Dret. El caciquisme, aleshores tan arrelat arreu de l'Estat espanyol, havia fonamentat totes les activitats. El senyor feia favors i els camperols acceptaven les seues decisions. Les Missions Pedagògiques volien crear generacions de ciutadans que pensaren, que transformaren la realitat. Amb la guerra i la dictadura tot se'n va anar en orri. L'ensenyament religiós i nacionalsocialista feu feredat al llarg dels anys. Llavors, però, n'hi havia un enemic comú. Amb l'arribada de la democràcia l'ensenyament públic comença a desenvolupar-se, tot i que paral·lelament s'implanten els concerts educatius amb col·legis privats --insistisc, molts d'ells de capellans--. Heus ací el principi del mal.

El sarau que hi ha muntat amb l'assignatura Educació per a la ciutadania prové d'aquesta errada històrica. Els del PP ho tenen clar, perquè ells apostaten de la ciutadania, no volen formar-ne part perquè implica assumir els principis d'una societat democràtica. A més a més, volen apostatar-ne de manera democràtica. No m'agraden els principis legals perquè suposen límits, perquè m'impedeixen funcionar segons els principis que dicte de manera aleatòria. Com que estic en una societat democràtica, apostate de la idea democràtica d'individu. Això sí, l'Església posa entrebancs per tal d'impedir que la resta apostate del catolicisme. Ells, però, reivindiquen l'apostasia cívica. Qui menja sardines caga espines.

L'Estat de Dret no agrada als del PP. Els concerts educatius han generat milers d'individus que no saben que han de ser ciutadans: el seu món es basa en unes relacions que evidencien que el franquisme no ha mort. Els conceptes de favor, regal o corrupció són assumibles, perquè el sistema és així i la legalitat és una altra cosa. L'Estat només serveix per defraudar-lo amb la declaració d'Hisenda, per demanar ajuts que no es correspondran amb els objectius, etc., etc., etc.

Per tot això, i més, és difícil parlar de canvi. És cert que podem parlar-ne, però cal assumir que hem de recuperar el discurs ètic mitjançant qualsevol estratègia que ens retorne la capacitat d'actuar com a ciutadans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada